Un àliga i una guineu que eren molt amigues van decidir anar a viure juntes amb l'idea que això reforçaria la seva amistat. Llavors l'àliga va escollir un arbre molt alt per a posar allà els seus ous, mentre la guineu va deixar als seus fills sota uns arbustos sobre el terra, al peu del mateix arbre.

n dia que la guineu va anar a buscar menjar, l'àliga, que estava afamada, va caure sobre els arbustos, es va endur els cadells i, ella i els seus pollets, van gaudir d'un bon banquet.

Va tornar la guineu i li va fer més mal saber que no es podria venjar que no pas que les seves cries haguessin mort; Com podria ella, sent un animal terrestre, sense poder volar, perseguir a un que vola? Va haver de conformar-se amb el consol dels dèbils i impotents: Maleir des de lluny al seu enemic.

Però no va passar molt de temps fins que l'àliga va rebre el just càstig per la seva traïció a l'amiga. Voltaven pel camp uns pastors sacrificant una cabra; va caure l'àliga sobre ella i se'n va endur una víscera que encara tenia una mica de foc, posant-la al seu niu. Va venir una ventada i el foc va passar a la palla que formava el niu, cremant també als petits pollets, que de tant petits encara no sabien volar, i van caure a terra. Llavors va córrer la guineu i, tranquil·lament, va devorar els pollets davant dels nassos de la seva enemiga.