stant malalt el lleó, i ja quasi en l'agonia, rep dels súbdits bosquerols desagradables visites
El senglar s'hi acosta i diu: - Jo et mossego amb gran follia perquè quan estaves bo tots els jorns em perseguies-
Després el visita el bou furiós el cota i calciga, i per fi s'hi apropa el ruc i a la faç cosses tira.
Més o menys a sa faisó tots l'increpen i apallissen. En veure's tractat així el lleó plora i sospira:
- Quan estava fort i sà m'honoraven i temien i ara que em veuen caigut em maltracten i fustiguen, com passa a molts potentats que als humils no fan justícia.