'àliga un jorn a la vesprada, buscant menjar per sa fillada, de la guineu troba els cadells, els ateny tots d'una xarpada i fendint l'aire adalerada els porta al niu de sos novells.
Mare guineu, quan se n'adona respectuosa i ben fellona s'apropa a l'àliga i li diu: - Torneu-me els fills, alta matrona- I li respon: - D'aqui una esona! estan molt bé dins el meu niu-
Sentint-se ofesa amb tal resposta, guineu un munt porta de brosta a sota el niu, calant-hi foc. Quan veu que el foc al niu s'acosta i han de quedar com una rosta, l'àliga diu: -Pleguem el joc.-
I, tot capbaixa, avergonyida, del niu davalla de seguida sans els cadells, i a sa faisó, tan forta abans i enorgullida, ara humiliada i compungida, desclou el bec per dir: -Perdó-