L'home i la serp

n dia un pagès,
cavant una vinya,
gelada de fred,
la serp arraulida,
dessota un garbó
trobà que es moria,
i tot compassiu
volgué recollir-la.

A sota d'un sac
la posa i l'abriga;
a casa la duu,
la cuida i l'atipa
i així tot l'hivern
li fa bona vida.

La serp s'envaneix:
quan l'estiu arriba,
llengots fa al pagès
i amb ràbia el pessiga.

Llavors l'home diu:
-Ets malagraïda,
ves-te'n tot seguit,
no et vull cap més dia.-

La serp no obeeix,
maliciosa el pica,
com fan els malvats
que sempre fustiguen
a qui els protegeix;
amb llur bava aspriva,
tornant mal per bé,...
i tot ho enverinen.