El llop i la grua

er menjar massa de pressa
al brau llop se li entravessa
un ossot al mig del coll;
de treure'l no té manera,
s'esgarrapa, es desespera,
va d'ací d'allà com foll.

Tot capbaix, brandant la cua,
a una jovençana grua
es presenta llagrimós,
i li fa mansoi ofrena:
- Si em treieu d'aquesta pena
donaré quant voldreu vós-

I la grua compassiva
del llop a la boca aspriva
fica el cap i coll endins,
i li treu l'ossot alhora,
llavors diu: - Ja el tens a fora,
pots pagar-me amb uns llobins -

La fera desagraïda
respon: - Marxa de seguida,
t'he fet un favor molt gros
de no haver-te degollada,
quan ta testa era ficada
al meu coll per treure'm l'os.