n anyell al riu bevia, més amunt ho feia el llop; l'un era tot innocència, l'altre dolent i orgullós.
- Per què m'has embrutat l'aigua?- a l'anyell increpà el llop. - Com puc haver-la embrutada, si estic més avall que vós? - - Bé, mes ara em maleeixes. - - No és pas cert, altiu senyor. - - Sí, ton pare fa sis mesos, m'ofenia sense raó.- - Penseu que en aquesta data encara jo no era al món.- - És que els meus camps destrueixes.- - No tinc dents, no tasto mos.- - Tant se val, no em pots convèncer, no hi valdran raons ni plors.- I, agafant l'anyell amb fúria, va menjar-se'l dalerós.