El dir de la gent

iu que al temps de la vellúria
-que és un temps molt revellit-
passaven la mar de coses
distretes per tots estils.
Voleu que us en conti una?
Ja veig que em dieu que sí.
Doncs, quietud i que duri;
no vull que em feu perdre el fil.
Us contaré les trifulgues
pasades a un pare i fill
un dia venint de fira
del poble de Vilaniu.

Havien comprat un ase
resignat, mansoi, humil;
i ben cofois caminaven
tots tres com a bons amics.
Camí enllà, troben un home
que reia pels descosits.
No els en féu poques de mofes
tant al pare com al fill:
-Noi! Encara sou més ases que l'ase que conduïu
Amb un animal de càrrega
com aquest que us va seguint
Qui us fa ser tan tarambanes
d'anar a peu tot el camí?
-També té raó aqueste home-
diu el pare al seu fill;
i l'agada i, apa! el puja
a cavall, i de seguit
ell que també munta l'ase
que amb pena va fent camí.

En ser a l'indret d'una casa
amb pallers, els ha sortit
una pagesa amb cistella
que me'ls atabala a crits:
- Ai, valga'm Déu i sa Mare!
Reina dels cels! On s'és vist
que dos homes de sa casa
facin així de botxins?
No veieu que, amb tots a sobre,
el pobre ase es va neulint,
i que la càrrega doble
el fa anar tan reprimit
que esbufega i treu el fetge
i fins traurà la perdiu?
-A fe que no hi atinava -
diu el pare, penedit:
i baixa del ruc i deixa
que vagi a cavall el fill.
La cosa ara va de perles;
L'ase i tot s'ha eixerivit.

Però al cap de poc, se'ls planta
un home al mig del camí.
Va tot vestit amb molta upa,
com un jutge del civil;
porta un barret fet de llenques
i te fatxa de mal vi.
Amb la mosca al nas, arrisca
de dret al pobre fill,
i amb un urc de mil dimonis
li clava aquest moc: -Es dir:
el teu pare a peu, com l'ase;
i tu, que tens prou dalit,
aquí repapat? Tens barra
de fer anar el teu pare així?-
Després d'aquesta indirecta,
baixa de cavall el fill;
hi puja el seu pare, i ... hala!
a veure si encara sí
algú dirà que la cosa
no marxa prou a dret fil.

Tal dit, tal fet; una mica
més avallet del camí,
un home, plegant els braços
i sacsejant el cap viu,
diu al pare amb molta sorna:
-Ves quina pena, jo et flic!
Que teniu dolor reumàtic
a l'os bertran, perquè així
aneu a cavall de l'ase
permetent que el vostre fill
faci a peu la caminada?
Vaja que sou molt tranquil!-

Després de tantes trifulgues
com han passat pel camí,
aquesta darrera treta
me'ls deixa tan avorrits
que es queden veient la lluna
l'ase i el pare i el fill.

Ja se sap; mentre hom visqui
en aquest món d'embolics,
tant si risques con si rius,
sempre hi haurà, tard o d'hora,
algú que hi tindrà que dir.
amb això, deixa't de coses
i escolta bé el que et dic: