La vedella, La cabra i l'ovella

a vedella, la cabra, i la germana ovella
amb un lleó ferest, senyor d'aquells tiranys,
va fer societat, deu fer qui-sap-los anys,
tot posant en comú guany i dany, de parella.

Trobà a un cèrvol, un jorn, la cabra en sos paranys.
Ella als associats la nova n'ha tramesa.
Un cop junts, el lleó amb les urpes comptà,
i digué: - Quatre som a partir-nos la presa. -
Fent-ne parts per a tots, ell la va esquarterar.
Com a rei de l'indret, la primera es separa.
- Bé té d'éssesr per mi, fa el lleó: la raó
és que duc el nom de lleó;
m'apar que la cosa és ben clara.
La segona, per dret, jo també me l'emport:
aquest dret, ja ho sabeu, és el dret del més fort.
Com jo sóc el més ardit, pretindré la tercera.
Ara, l'altra, si algú de vosaltres l'espera,
ben aviat serà colltort! -