El conte d'en Josep i l'Antonia

a molt de temps, en una ciutat ben gran, hi havia un noi, bonic com ell sol,que tenia 20 anys, que s'arreglava cada dia moltes vegades. S'arreglava sempre davant d'un espill molt gran, però no tenia parella. El seu nom era Josep, era el més ric de la ciutat, ja que els seus pares van morir i ell es va quedar en tots los diners. Era molt pretensiós llavors passava completament de totes les noies, perquè no li n'agradava cap.

Un dia, en Josep estava mirant pel seu balcó i va veure una noia molt bonica. Aquella noia era nova a la ciutat i no coneixia a ningú. Josep va baixar ràpidament per les escales i va anar a parlar amb ella. Concretament, la noia era de Romania; tenia uns 18 anys i va vindre tot sola a Catalunya per a treballar, ja que al seu país no podia treballar perquè guanyava molt poc. A en Josep no l'importava que la noia fos romanesa, perquè es va enamorar d' ella i Antonia (la noia) també es va enamorar d' ell. Tota la gent de la ciutat van parlar dels dos enamorats, deien que l'Antonia només volia a Josep perquè tenia diners, i que en Josep nomes volia a Antonia perquè tenia un bon aspecte. Els dos ocellets enamorats no feien cas, ja que la gent parla i parla, però sempre dels altres, mai d¡'ells mateixos.

Després d'un any, l'Antonia i en Josep es van casar i van tindre una filla. El nom de la filla va ser Pijita. Van viure feliços durant tota la vida i van veure crèixer a Pijita tractada com una princesa.