Pau l'astronauta

n Pau de molt petitó jugava amb coets, naus etc... Li agradava tant que no parava ,en Pau a mida que es feia gran estudiava molt i molt però sobretot allò que li agradava més coses sobre la NASA .

En Pau va anar creixent i a mida que creixia també va anar creixent la seva inquietud per a tot lo que es referia a l'espai , tal era la seva necessitat per explorar que va anar varies vegades als centres de la NASA a demanar que el deixessin treballar amb ells però sempre es trobava que li deien que no dons no tenia gairebé experiència però ell insistia que això era la seva vida i donaria qualsevol cosa per esta allà dins i conèixer tot el estudi que ells feien.

Van anar passant els anys però en Pau no es rendiria mai i ho va anar intenten varies vegades, quan un dia que ell ja tenia vint-i-nou anys va rebre un telegrama en el que li demanaven que es presentes a les oficines central de la NASA el proper dijous a les deu del matí tonc volien conèixer a aquell noi que mai havia deixat de insistir per a treballar amb ells.

En Pau va estar tota la resta de setmana molt nerviós esperant que arribes el dijous , entretant ell ja havia començat a construir-ne un coet però no era massa potent i ni tan sols es podia enlairar .

A la fi havia arribat el dia somiat ja era dijous ! va arribar cinc minuts abans d'hora i el van fer esperar a un despatx que li va semblar enorme , van ser els cinc minuts mes llargs de la seva vida. Més tard va sentir unes pases que venien de lluny es va obrir la porta d'aquell despatx i van entrar dos senyors un jove i un altre de més vell, van començar a parlar i es van passar casi be tot el matí allà dins , però en Pau va marxar molt content i animat perquè encara que no li havien donat la feina , gracies a la seva constància va aconseguir que l´ayudexin a aconseguir que el seu coet fos més potent i pogués volar.

Després de sis mesos en Pau i uns quants ajudants de la NASA van aconseguir un coet Super potent , i després de fer unes quantes proves , va preparar-se per marxar a Plutó .Després de uns dies va arribar a Plutó , va començar a explorar per aquí i per allà fins que va trobar una cova al nord del planeta .
Va conèixer a un amic que semblava marcià , millor dit extraterrestres . Li va preguntar com es deia , i li va contestar amb el mateix idioma seu que es deia Minzi el que el va semblar molt estrany va ser que a Plutó algú podes parla com ell en català .
En Minzi i en Pau es van fer molt amics , fins i tot compartien el menjar extraterrestre que a en Pau li semblava molt estrany i amb un gust poc agradable , però no es podia queixar , no tenien un altre cosa .

S'en va anar de Plutó i va anar a parar a Júpiter , hi havia tanta boira vermella que no veia res , nomes al fons i podia veure dibuixat unes petites muntanyes. No va trobar a ningú a Júpiter i com es trobava tan sol i avorrit va deixi dir marxar cap a Mercuri .

En Pau anava tot embalat cap a Mercuri quan de cop i volta va començar a sentir uns sorolls i a treure fum negre per el motor del darrera, també es va adonar de que no li quedava gairebé combustible.

Va arribar com va poder , una altre vegada a Plutó , i allà se li va acabar de espatllar del tot , no va resistir tants viatges de planeta en planeta .

Va estar buscant a en Minzi per tot el planeta de Plutó , i quant a la fi el va trobar , en Minzi es va quedar espantat mirant el coet destrossat , un tros per aquí , un tros per allà .
En Minzi es va encarregar de anar a buscar uns quants amics seus , i van venir tots corrents a ajudar-los i quan van veure allò van exclamar això es impossible de arreglar !!. En Minzi els va tranquil·litzar i va començar a treure eines de tots els models i mides, tots es van posar mans a l'obra .

A mida que passava el temps el coet estava més i més reconstruït , i tots més i més esgotats , van deicidir fer torns per poder descansar però sense deixar de treballar .Mentres uns treballaven de nit i dormien de dia uns altres ho feien al reves dormien de nit i treballaven de dia.

Després de molts dies el van tenir acabat, els hi va quedar millor que nou, tots van aplaudir quan el van veure acabat , i a punt de tornar a posar-lo en marxa . A l'hora de acomiadar-se van estar fent fotos , i en Pau es va acomiadar de tots però en especial del seu bon amic Minzi.

Quan marxava en Pau s'en va adonar que havia fet una bona pila d'amics , i que sempre que tornes sabia que els trobaria .

Quan per fi va arribar a la terra el seu planeta , va explicar , que havia fet un viatge genial per molts planetes i havia fet molts amic , però ningú cel creia i a les hores va treure les fotografies i tot van quedar bocabadats .