Met el pirata

Fa molt i molt de temps, quan de la palla en feien fems, hi havia en el mar Afutap una zona molt perillosa anomenada la Costa dels Pirates. Per creuar-la s’havia de passar pel temut Estret de Malaca, confluència de Les 4 Illes de Pú. En aquestes illes es trobàven els pirates més dolents dels mars i sempre estàven atents i a punt per assaltar les embarcacions que navegàven per l’estret.

En una de les 4 illes, l’illa Isapú, i vivia un noi que era fill de pescadors que es deia Met. En Met era rosset amb ulls blaus, petit d’estatura però gran de cor. Sempre ajudava als seus pares en tot allò que li demanaven i així aprenia l’ofici. Però ell no volia ser pescador, ell sempre havia somiat ser un pirata, però no un pirata dolent i robar i fer maldats. Ell volia ajudar a la gent amb el seu vaixell de pesca i la seva espasa, que li havien regalat pel seu 18è aniversari el seus amics, amb l’ajuda pel pare d’un d’ells que era ferrer.

Un bon dia en Met va entrar a la taverna on es reunien els pirates per beure rom i pensar les seves malifetes. Allò era una olla a pressió. Hi havia crits, tripulacions cantant cançons i diversos animals que pertanyien als capitans pirates, perseguint-se i fent trencadisses. De sobte, en Met va veure que en un racó hi havia una taula amb 3 capitans que semblava que planejàven alguna atrossitat tot mirant un planell de la costa. Eren el pirata Barbanegra, en Francis Drac i en Jacob l’Ermità. En Met li va fer un gest a la French, la tavernera, que era una amiga d’infància, per tal que intentés esbrinar què tramàven aquells malvats. En Met va esperar a que marxessin i ràpidament va anar a la French a preguntar-li:

-Has pogut sentir què deien aquells malfactors?. -va dir en Met.
-Sí, no he perdut detall. D’aquí poques hores passarà per l’estret un Drakkar (embarcació vikinga) Reial. La seva intenció és assaltar el vaixell i fer presonera a la princesa vikinga, la bella Anitsirc. –va dir la tavernera.
-Oh no! He d’evitar-ho per tots els mitjans. Me’n vaig a pensar algun pla per aturar-los. Gràcies per l’ajuda. –va dir el noi.
-Vés amb compte! Aquests pirates són molt perillosos. –va dir la French.

Però aquesta última frase ja no va arribar a les orelles d’en Met, que ja s’allunyava de la taverna a tota pressa, per intentar salvar a la princesa.

El noi va anar directe a casa per agafar dues coses molt importants per poder lluitar contra els pirates. La seva espasa i una bandera pirata que li havia cosit la seva mare quan ell era més petitó. I va sortir cames ajudeu-me cap al seu vaixell. De camí cap al port es va trobar amb els seus 4 amics de l’ànima. En Felson, en Roger Dino, en Charly Black i en Marc Màxim. Quan el van veure li van preguntar:

-Ei Met, on vas tan de pressa? –va dir en Felson.
-Nois, vaig a intentar aturar uns maleïts pirates que volen fer presonera a la princesa vikinga Anitsirc! –va dir en Met molt nerviós.
-Ei, doncs no deixarem que t’enfrontis tu sol contra ells. T’acompanyem! Oi que si nois? –va dir en Roger Dino.
-Siiiiiiiiiiii! –van dir tots alhora.
-D’acord! Seguiu-me. –va dir en Met.

Els cinc van anar corrents cap al vaixell de pesca d’en Met. Un cop a l’embarcació en Charly Black que era el més àgil, seguint les indicacions d’en Met va posar la bandera pirata al capdamunt de la vela major. Bé de fet, l’única vela que tenia el petit vaixell. Tots cinc es van posar en marxa direcció a l’estret, on creien que seria el lloc triat pels pirates per intentar l’atac al vaixell viking. Efectivament quan van arribar a l’estret van divisar que s’acostava un Drakkar Reial. Des del port en aquell mateix instant salpaven 3 galeons pirates que venien directes cap als nois. El pla d’en Met era arriscat, però tots hi tenien fe. Els nois van deixar que els 3 vaixells s’acostessin de dret cap a la seva posició mentre pel nord arribava el vaixell viking. Quan ja tenien els galeons pirates a sobre, en Met va donar l’ordre i en Marc Màxim que estava al timó va fer un gir de 180 graus i es va posar just davant d’una de les embarcacions. Al intentar esquivar-los, el galeó governat per en Francis Drac va anar a topar contra la popa del galeó d’en Barbanegra i els danys van ser irreversibles. Els dos vaixells es van començar a enfonsar i tota la tripulació va començar a saltar i a nedar cap a la costa, que per sort d’ells no era gaire lluny. Només faltava aturar l’ultim vaixell, el de Jacob l’Ermità. Però la nau de l’Ermità era més lleugera que les altres dues que s’estàven enfonsant i els hi havia pres aventatge als nois, que ja donàven per fet que no arribarien a temps d’interceptar-lo abans que es trobessin el Drakkar Reial. Llavors és quan van decidir fer un canvi de plans i en Met va dir:

-Nois, haurem d’intervenir un cop hagin abordat el Drakkar. Per aquí tinc xarxes, arpons i altres estris. Agafeu alguna cosa que us pugui ser d’utilitat i una corda i farem un abordatge al vaixell Viking. –va dir en Met sense dubtar ni un moment.
-D’acord! –van cridar tots.

Els cinc nois van posar les mans esteses apilonades una sobre l’altra fent pinya i van cridar:

-Un, dos, tres! Pirates! –van dir tots cinc amb una veu atronadora.

I amb aquest crit es van col.locar en posició d’abordatge i es van acostar al Drakkar que en aquells moments estava sent abordat per Jacob l’Ermità. Un cop van ser al vaixell viking, els nois, armats amb arpons i xarxes de pesca, es van afegir a la defensa del vaixell amb els guerrers vikings que intentaven aturar als pirates. Però enlloc de lluitar, es van dedicar a llençar per la borda tots els pirates que es trobaven pel camí, així ja no podrien tornar a pujar el vaixell. En Met estava intentant localitzar la princesa Anitsirc mentre anava esquivant l’escomesa de l’enemic. Llavors, la va veure entre aquella munió de gent. Realment era molt bonica. Tenia els ulls d’un marró terrenal i dues trenes rosses com el blat. De sobte l’Ermità la va agafar i es va dirigir cap a la corda que tenia a punt per tornar a saltar al vaixell. Quan ja es disposava a fer-ho, en Met amb un moviment molt ràpid i enginyós va agafar a la princesa per la cintura alhora que tallava la corda. L’Ermità que ja havia agafat impuls per saltar, no va poder frenar el moviment i va caure al mar mentre cridava:

-Maleït! Me les pagaràs!

Els amics d’en Met amb la col.laboració de la tripulació vikinga havien fet fora a tots els pirates i la princesa estava a cobert. Quan s’havien allunyat una mica, la princesa es va dirigir als cinc nois.

-Amics, el meu poble i jo estem en deute amb vosaltres. Ens heu salvat de l’atac pirata i és per això que us volem recompensar pel que heu fet per nosaltres. Porteu-me el cofre reial. –va dir la princesa Anitsirc dirigint-se als seus soldats.

Un guerrer viking va portar un petit cofre que estava ple de monedes d’or i els hi va entregar als cinc amics que es miraven amb cara de no creure’s l’aventura que acabaven de passar. Després de dir adéu a tota la tripulació, el Met es va acomiadar de la princesa personalment i els cinc nois van tornar cap a casa amb el cofre. Amb els diners de la recompensa es van comprar un petit galeó i també van ajudar a les seves families i a la gent pobre que hi havia a l’illa. Al seu nou galeó, que duia una enorme bandera pirata li van posar de nom Crackonsen I i amb ell van passar mil aventures i van dedicar-se a fer el bé solcant els mars.