La raboseta i el llop

a deu fer bon munt d 'anys, a Montllober hi vivia un llop i una rabosa.

Un diumenge, de bon de matí, la rabosa ja sortia del cau, mudada i amb sabates de taló, i es va trobar el llop que passava pel davant.
- Llopet, vols vindre a festa major a Seròs?- li va preguntar la rabosa.
-No, raboseta- va dir el llop, badallant- que encara no he dormit.
-Au, va home, anem- el va engrescar la raboseta, que a Seròs ens atiparem-...
En arribar a Seròs, tothom ja estava a missa, la raboseta i el llop van aprofitar per entrar per les cases, a menjar-se els canalons que les dones havien deixat enllestits.
Cap al migdia, la gent va començar a sortir de missa i ja es sentien pels carrers, que retiraven cap a casa a dinar.
-Llopet … - va manar la raboseta - córre cap dalt del campanar i toca les campanes de festa major.., aíxi els entretindrem.
El llopet, el pobre, va creure i mentre ella s'anava atipant, ell va córrer cap al campanar a fer retocs de campanes. Com que no ho havia fet mai, fa fer tant soroll que la gent, espantats, van pujar al campanar amb branques d'olivers i el van abatanar. El van deixar quasi mort.
La raboseta, ja ben tipa, va córrer amb els talons cap al campanar a buscar el llop per tornar cap a casa, i el va trobar ferit.
-Au, llopet- li va dir- ja podem marxar cap a Montllober, que aquí encara ens mataran.
- No veus que estic ferit?...- es va queixar el llopet
- Mira jo com vaig- li va senyalar la raboseta, bruta d'all-i-oli - a mi m'han rebentat el cervell...
De cara la nit, lo pobre llopet, es va aixecar per tornar-s'en cap a casa, i se la va carregar al coll, ferit com anava dels rebots que li havien pegat.
-All-i-oli a la mollera...- va sospirar la raboseta - ben farteta i cavallera...