La història de Pere Canya

abeu la història de Pere Canya? Us la contaré.

Pere Canya era un xiquet baixet, grosset i amb una llarga cua al cabell bru. Sempre anava un poquet brut però li donava igual. Era un aventurer dels que ja no en queden, sempre pujant als arbres i jugant amb espases que ell mateix es feia. Dins d`una cabanya , que ell també s`havia construït, jugava amb l`espasa. Feia així :

SCLINC , SCLINC!!!!!!!!!!!!

Un dia d’aquests en què el cel és blau i els rajos de sol il·luminen tot allò que es pot veure, Pere volia jugar amb la seua espasa. Va anar a la seua cabanya però… no hi era!!!!! Sols hi havien els troncs tirats per terra i… l’espasa tampoc hi era !!!

Aquesta espasa era molt important per a ell perquè va ser la primera que es va construir. Pere es va posar molt trist i va decidir anar a buscar al culpable de tot aquell desastre.
Primer va anar a buscar a l’ovella que era qui més prop estava . Pere, li va dir:

-Ovelleta, sap son està la meua espasa?

-Si em portes palla t’ho diré .

Pere va anar al paller i aquest li va dir:

-Si em portes un tronc et donaré la palla .

Pere va anar al pi:

-Si em portes aigua et donaré una branca.

Pere va anar al riu :

-Et donaré aigua però jo no sé on està l’espasa.

Pere va portar l’aigua al pi , la branca al paller , la palla a l’ovella i l’ovella li va dir que la tenia el llop. Pere es va posar en marxa cap a casa del llop i aquest li va dir:

-Si em portes palla, un tronc, aigua i llet de l’ovella , te la donaré.

Pere li va portar tot el que li va demanar perquè ja els coneixia a tots. El llop amb tot el que li va portar Pere, no tenia prou i també es va quedar l’espasa. El llop es va punxar al cul amb una agulla que hi havia a la palla; es va clavar punxes del tronc a les mans; va digerir malament la llet i, com va beure tanta aigua, es va pixar al llit.

Per ser avariciós va rebre el seu castic.

Pere va recuperar l’espasa,
i aquest conte s’escapa de casa.
I si us ha agradat ,
Piqueu ben fort de mans.