Una mar de contes

L'extraterrestre que volia anar a mercuri

Imprimir

Autor/a: Elena Ramos (5é primària)
Aquest es l'Ete, es un extraterrestre molt simpàtic. Jo el vaig conèixer gracies a una petita historia que ara us explicaré. Un dia era a l'escola fent matemàtiques amb en Toni, el meu professor. Jo m'avorria i vaig decidir mirar per la finestra. De sobte vaig veure alguna cosa que s'estavellava al Bosc de Poblet. A la una,al sortir li vaig dir a l'Oriol:
- A l'hora de mates he vist alguna cosa que s'estavellava al bosc.
- Com era? - va dir ell
- semblava una nau!!!
De sobte l'Elena va dir:
- A les 5 hi anem?
- D'acord però jo tinc entrenament - vaig respondre
- Jo ho haig de preguntar - va dir l'Oriol
A la tarda l'Oriol ens va dir que el deixaven anar-hi. Vam anar amb bicicleta i allà ens vàrem trobar la nau.
- Òndia - vam dir
- Que bonica!
Llavors va ser quan va aparèixer ell:
- No la toqueu, encara l'espatllareu més del que ja està
- Qui ets tu? - vaig dir
- Jo em dic Ete.
- Què has vingut a fer?! eh eh eh - va dir l'Oriol
- A veure jo no volia venir. Volia anar a mercuri i he anat a parar aquí al planeta terra. Per què a mi?!?!?!
L'Elena no es movia semblava petrificada.
- Tranquil t'ajudarem a reconstruir la teva nau i podràs marxar oi Elena- vaig dir
- Elena,Elena,Elena!!
- Sembla morta - va dir l'Oriol.
Van passar 2 setmanes. La nau ja estava arreglada i ara només faltava el combustible.
- El gasoil no és el combustible de la nau - va dir ell.
- Ni tampoc l'electricitat!
- Llavors que és? - va dir l'Elena
- Si no és res d'això que pot ser? - va dir l'Oriol
Ell ens va dir:
- El combustible de la meva nau són excrements de vaca.
- Quin fàstig! - va dir l'Oriol.
- Per això anava a mercuri a buscar-ne més.
- En Pau té excrements de vaca,del seu pare - vaig dir
En Pau ens va deixar excrements. Llavors l'Ete va poder marxar. Però abans es va acomiadar.
- Adéu Elena. Enyoraré la teva cara de morta.
- Adéu Oriol. Enyoraré els teus acudits dolents.
- Adéu Elena.Enyoraré la teva rialleta quan l'Oriol explica acudits dolents.
- Sense vosaltres no hagués pogut marxar.Moltes gràcies! - va dir l'Ete amb una veu d'agrait - ploriquejant.
- Adéu - vam dir
Després al col·legi hi va haver rumors sobre això però vam dir que era mentida!

Fi

5.099 lectures

Imprimir
Administració