A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum; a vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet, fill de la Verge Maria, n’és nat en una establia, fum, fum, fum.
Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum; allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum. Si n’hi ha dos pastorets abrigadets, abrigadets, amb la pell i la samarra mengen ous i botifarra, fum, fum, fum.
Qui en dirà més gran mentida?, fum, fum, fum; qui en dirà més gran mentida?, fum, fum, fum. Ja en respon el majoral, amb gran cabal, amb gran cabal: –Jo en faré deu mil camades amb un salt totes plegades, fum, fum, fum.