Un nou destí

aig asseure’m, estava cansada de treballar, les cames em feien figa i el cap semblava que me n'és a explotar. Els ulls cada cop em pesaven més i més, fins que va arribar un moment que se me van tancar i em va venir a la ment el meu primer any de la universitat de medicina.

Jo vivia amb un poblet de la seu d'Urgell situat prop dels Pirineus. Vivia una vida molt tranquil·la fins que va arribar el dia de fer les maletes per començar una nova etapa.

El meu pare em va acompanyar a la estació de trens. La meva família estava preocupada per el meu futur pròxim.

Al arribar a Barcelona tot em semblava diferent. Vaig agafar el mapa per situar-me perquè no sabia on era.

Em sentia sola en mig d'una gran ciutat. No sabia on anar i allí ningú em coneixia . Em vaig seure en una portalada d'una casa que s'embalava abandonada allí vaig deixar el meu equipatge. Em vaig quedar pensant en mig de la calçada mentre veia als vianants que passaven per al meu costat. Semblava que no els importes veure una noia desolada i sola, perquè cap semblava senyals d'ajudar-me.

Passava un noi ven plantat i li vaig preguntar a on era l' universitat de medicina i vaig tenir la sort que ell també es dirigia cap a la universitat. Ell es va oferir a portar-me les maletes. Mentre ell caminava al meu costat ens vam presentar ell es deia Ignasi. Cada cop que obria la boca per dir-me alguna cosa em sentia menys sola. Em parlava com si ens coneixerem de tota la vida. Després d'una estona de tertúlia quan ja sabíem més d'un de l'altre, Va agafar el equipatge un altre cop van arribar a la universitat. L'Ignasi es va oferir a ensenyar meu tot i em va presentar als seus amics i amigues. Em va portar a la recepció perquè em donessin la informació que necessitava. La recepcionista em donar les claus de la meva habitació de la residència i mi va acompanyar. Tot allò era un altre mon, semblava que no o hagués viscut mai, que era una fantasia que a mi m'envoltava Al arribar a la habitació em va presentar la meva companya, es deia Blanca i era bastant simpàtica. Em vaig anant acostumà a la nova vida. A la universitat cada nit es feien festes i eren força divertides però jo m'he n'anava a dormir d'hora perquè les classes començaven aviat. l'Ignasi i jo cada cop ens enteníem més. Un dimecres a la tarda els professors ens van comunicar que no hi havia classes i tots van sortir per Barcelona i van anar a donar un tom per la platja.

Quan estàvem a la residència, amb la blanca em va cridar la Neus perquè anés a la cabina de vaig que la meva mare ma havia trucat. Jo em vaig alegrar molt i li vaig explicar que Barcelona era un altre mon. La mare em va dir que estalviaria per vindré aquí a Barcelona. Era una idea perfecta jo i la mare a Barcelona ningú o hauria pensat. Després vaig anar a sopar i més tard com de costum l' Ignasi i jo vam pujar al terrat a veure les estrelles i a estar una estona sols mentre que els altres estaven de festa. Quan estàvem al terrat, l'Ignasi em va fer tancar els ulls i mentre jo esperava, amb aquestes mateixes paraules se'm va declarar: Ruth vols sortir amb mi? Em van pujar els colors i no vaig saber que dir-li, l'únic que se'm va acudir va ser meu pensaré però ell va insistir i finalment li vaig dir que si. Per celebrar-lo vam anar a la biblioteca que és on feien la festa de nit. Arribat el moment! La musica tranquil·la, tothom agafat i l'Ignasi em va demanar que ballés a amb ell. Mentre ballava vaig tenir la sensació d'estar al paradís, i és que l'Ignasi balla molt bé. En acabar-se la festa vam anar a la residència i ens vam acomiadar amb un bes ple d'amor. Quan ja vam fer un any que estàvem junts i ja estàvem al segon curs de medicina l'Ignasi em va convidar a un sopar molt romàntic. El sopar va ser molt sofisticat. Quan vam acabar de sopar l'Ignasi em va convidar a casa seva a fer un veure. Va ser una nit molt apassionada. L'endemà al matí, com era dissabte vam decidir de passar el dia a la platja la Barceloneta.

El curs seguia igual ja només em queden tres cursos, que se em feien eterns, els exàmens eren cada cop més difícils i per culpa dels estudis l'Ignasi i jo no ens veiem gaire. Jo estava passant un moment difícil perquè sense ell no pudia viure. Després de que s'acabessin els exàmens vaig anar a visitar a la meva família amb l'Ignasi. El meu pare estava allí esperant que baixesa del tren i quan vaig baixar es va quedar bocabadat. Quan vam acabar de dinar, l'Ignasi i jo vam anar a donar un tom pel poble. On brotaven tots els meus records infantils a la meva família l'Ignasi li va caure bastant ve però al meu pare li feia una mica de mala espina que el meu xicot fos barceloní.

Ell volia que em cases amb un noi que es diu Jaumet però es la meva vida i o va tindré que comprendre. Els quinze dies de vacances per la seu d'Urgell em van passar molt de pressa. Al tornar a Barcelona el curs ja s'havia acabat i vam decidir anar a fer una visita als pares de l'Ignasi que estaven a Girona ells ens van regalar un viatge a paris era el meu primer viatge que feia fora de la meva regió quan li vaig explicar a la mare no seu podia creure el dia cinc de juny vam agafar el tren per anar a Paris va ser un viatge espectacular. Una nit que passejàvem per Paris vam anar a la Torre Eiffel i allí em va demanar que ens caséssim i jo li vaig contestar que no estàvem preparats per aquest pas tan importat. Li vaig dir que quan acabéssim els estudis i tinguérem un treball i casa llavors si. Ell es va quedar una mica ensorrat però al final es va animar. Al últim curs de la universitat era molt du vam tenir que estudiar de “valent”. El últim dia de classe tot era nervis aquell mateix dia ens donaven les notes i ens deien el lloc on tenien de treballar. Amb un moment donat vaig sentir com la professora Carme em cridava vaig entrar a la classe i me va dir que les notes m'havien anat molt be i me va dir que tenia de treballar a Roses. Quan vaig sortir de la classe li vaig anar a dir a l'Ignasi que tindria de treballar a Roses. Ell també es va entusiasmar. En aquell moment vaig sentir el seu nom que el cridava el senyor Roca, ell va entrar a la seva classe i li van dir que passava que podria començar a treballar i que podria triar el lloc, ell se va quedar pensant i va sortir un moment a fora i em va preguntar on em tocava treballar. Va tornar a entrar i va dir que volia treballar a Roses els professors es van quedar pensant una bona estona per buscar-li un lloc i al final li van dir que si. Va sortir a fora i em va abraçar aquella abraçada mai l'oblidaré i em va dir que podria treballar a Roses. Per celebrar-lo es em vam anar a dinar amb un restaurant que està prop de la universitat. La mare em va trucar i li vaig explicar que em tocava treballar a Roses amb l'Ignasi. La mare això de que hagués de treballar fora del poble ja li agafava un “no-se-què”.

La mare em va dir que em volia donar una sorpresa, jo molt contenta volia saber que era em va dir que tenia els diners per passar tres dies a Barcelona. Al cap de tres dies a les onze del mati l'Ignasi i jo estàvem esperant a la mare a la estació i al moment que va baixar es va emocionar molt. Li vaig ensenyar tot Barcelona i vam anar de compres, el últim dia vam anar pel mati a la platja però no ens vam poder banyar perquè feia fred. La mare va tornar cap a la Seu. Aquella mateixa tarda l'Ignasi i jo vam anar a buscar pis per Roses no vam trobar res, cada dia i anàvem per a veure que trobàvem. Buscar pis era mes difícil del que em pensava, fins un dia al matí que vam veure una anunci al diari que es venia un pis. Nosaltres ens vam interessar i el vam anar a veure el pis estava força ve i ens u vam repensar i al final el vam comprar. Va passar dos mesos i la casa estava perfecta. Un dia ens vam pensar de quaderns per la nit a dormir i recordant el segon curs després de sopar vam pujar els dos al terrat a mirar les estrelles i se'm va declarar, jo mai oblidaré aquest moment, aquesta vegada li vaig dir que si amb un si ven clar i alt. Ell va entrar, va posar musica i va pujar una botella de cava que guardava des de feia molts anys . Al octubre a estàvem a la farmàcia. I al Febrer de l'any següent l'Ignasi i jo ens casàvem. I vam tenir dos fills un es deia Roc i l'altra es deia Norma.

Amb un moment donat vaig sentir els meus fills que em cridaven desesperats perquè tenien ganes d'anar a sopar. Em vaig alçar, els vaig fer el sopa i els hi vaig explicar tot el que m'havia vingut a la ment des de que em vaig adormir.