El gegant baix

i havia una vegada un gegant que era molt baix i no feia por a ningú. Un dia estava passejant pel bosc quan va aparèixer una girafa, que tenia les potes molt llargues. Arribava amb el seu coll tan llarg a totes les branques dels arbres. No li costava gens agafar les fulles més tendres per menjar. Al veure això, el gegant es va posar a plorar. La girafa, que el va sentir, li va preguntar:

•  Què et passa? Per què plores?

El gegant li va contestar:

- Tothom se'n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix. No arribo a dalt dels arbres i tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol viure amb mi.

Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants però eren més petits. Caminant, caminant van arribar al país Cap-gros. Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa. El gegant va estar molt content de veure'ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home que l'acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els cap-grossos es van posar al voltat del gegant i li van dir:

•  No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se'n riu de nosaltres. Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.

Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà. Al país Cap-Gros va trobar molts amics i s'ho passaven d'allò més bé . Al cap d'un temps al país Cap-Gros va arribar una carta on hi havia una invitació per anar a un poble anomenat Mollet del Vallès. Els convidaven perquè aquest any seria proclamat "Ciutat gegantera" i volien fer una gran festa. Hi hauria gegants i cap-grossos vinguts d'arreu del món. Al gegant baix li va fer molta il·lusió, ja que així coneixeria altres gegants i cap-grossos. Van estar molts dies fent els preparatius pel viatge ja que aquest poble era molt lluny i seria un llarg viatge.

Quan va arribar el dia de marxar, tots estaven molt contents i feliços. Els cotxes anaven molt carregats i no podien córrer massa. Van travessar muntanyes, rius i llacs fins que al cap d'uns dies van veure un cartell que posava "Mollet del Vallès".

- Per fi hem arribat. Quin cansament - van dir tots alhora.

Allà ja els estaven esperant els gegants del poble per donar-los la benvinguda: en Mir, la Guillema, en Vicenç, la Marinette i la seva filla, la gegantona Mariona.

El gegant baix va fixar-se molt en aquesta gegantona. Era molt bonica i a més a més tenia la seva mateixa alçada.

Aquests els van acompanyar fins la plaça on ballarien tots junts. Hi havia un munt de gegants de tot tipus: alts, baixos, prims grassos, amb barba, calbs, etc. S'hi va fixar també en una geganta molt estranya: era una sirena i anava acompanyada per un pastor. Tots portaven els seus. millors vestits.

El gegant baix, només tenia ulls per la Mariona. Anava vestida amb un vestit molt bonic i es va decidir a demanar-li un ball.

De seguida es van enamorar. Els pares de la gegantona, en Vicenç i la Marinette van estar molt contents, ja que aquell petit gegant era molt simpàtic i tenia molt bon cor. El gegant baix i la Mariona van decidir casar-se.

Aprofitant la festa es va fer un gran casament i els padrins de la parella van ser els gegants de Catalunya : el Treball i la Cultura. La festa va durar molts dies.

La parella va anar a viure al país Cap-Gros i un anys més tard van tenir dos fills i sempre van ser molt feliços.

I tot això es tan veritat com que aquest conte s'ha acabat.