L´Olga i el seu amic Wang Li

i havia una vegada una nena anomenada Olga. Era molt bonica, responsable i li agradava molt estudiar i sobretot llegir. Vivia en una casa de pagès en un petit poble dels Pirineus. Quan sortia de l’escola ajudava als seus pares amb les feines de la casa. Aquell any la seva il·lusió era anar a veure el Fòrum de les Cultures, que s’havia de celebrar a partir del mes de maig a la ciutat de Barcelona. Els seus pares li van prometre que si durant el primer i segon trimestre del curs, treia bones notes i estudiava força, l’hi portarien.

I efectivament, l’Olga va treure excel·lents i uns quants molt bé en tots els exàmens. Els seus pares li van premiar aquest esforç i van decidir portar-li.

Va arribar el maig i van començar els espectacles del Fòrum. Els pares li van preguntar a quin espectacle volia anar i l’Olga els hi va respondre que li feia il·lusió veure un espectacle de circ. Els seus pares van anar a buscar les entrades a la caixa. El viatge que havien de fer era una mica llarg, ja que el poble estava a molt quilòmetres de Barcelona. La nena estava molt contenta, ja que no havia estat mai a Barcelona. Des del seu ordinador portàtil va començar a buscar informació de la ciutat, ja que també tenia ganes de veure els monuments més importants. El dia del viatge estava molt nerviosa. Va aixecar-se molt matí i el seu pare va carregar les maletes al cotxe (estarien tres dies a Barcelona) i van marxar. Durant el viatge l’Olga anava llegint tota la informació que havia trobat i els hi anava explicant als seus pares els llocs on li agradaria anar. Al cap d’unes hores van arribar a la ciutat de Barcelona. Mai no havia vist uns edificis tant alts i tant de cotxes junts. Van anar a deixar les maletes a l’hotel i van dirigir-se cap a la zona on es celebrava el Fòrum de les Cultures. L’espectacle de circ començava a les cinc de la tarda. Van buscar el seu lloc dins la carpa i va començar l’espectacle del circ “Du Soleil” (un circ molt famós que d’altres vegades ja havia estat a la ciutat). En aquest circ i treballava gent de tot el món i de totes les edats. Era un espectacle meravellós, on tothom ho feia molt bé. L’Olga va veure com nens de la seva edat ja treballaven en aquell circ. Durant la mitja part, l’Olga va demanar als seus pares per anar a estirar una mica les cames, ja que les tenia com adormides d’estar asseguda tanta estona. Va sortir de la carpa. Estava passejant pel voltant del circ i va veure un nen més o menys de la seva edat. Portava un mallot d’aquells brillants. Va suposar que treballava en el circ. Era xinès. L’Olga s’hi va acostar i li va preguntar com es deia. El nen li va respondre en un català bastant entenedor:

- Em dic Wang Li.

Van començar a parlar i Wang Li li va explicar que amb el circ havia viatjat per tot el món. Li agradava molt visitar aquells països on anava, però mai s’hi quedava el suficient temps per poder conèixer les costums i tradicions de la gent que hi vivia. Feia una setmana que havien arribat a Barcelona i encara no havia pogut visitar res de la ciutat perquè es passaven moltes hores assajant.

L’Olga, al tornar a la carpa del circ, va explicar als seus pares que havia fet un nou amic. La nena va pensar que seria una bona idea convidar en Wang Li a visitar la ciutat amb ells. Al finalitzar l’espectacle van anar a acomiadar-se del nen i l’Olga i va preguntar si voldria visitar la ciutat amb ells. En Wang Li de seguida li va respondre que li faria molta il·lusió anar amb ella.

Van passar tres dies fantàstics. Els pares de l’Olga van decidir convidar en Wang Li a visitar el poble on ells vivien. El nen va demanar permís als seus pares i aquests van acceptar la proposta (tenien uns quants dies de descans abans de marxar cap a un altre país). Després de l’última actuació, en Wang Li va agafar una mica de roba i van emprendre el camí cap al petit poble dels Pirineus.

El noi estava sorprès. Mai no havia vist un paisatge com aquell (gairebé sempre actuaven en grans ciutats i en aquestes només es veia ciment). Les muntanyes eren molt altes, plenes d’arbres i prats. Aviat van arribar a la masia.

Cada dia en Wang Li i l’Olga feien moltes excursions i s’explicaven històries i costums dels seus respectius països. Aquestes eren molt diferents. A la Xina hi vivia molta gent i era un país més aviat pobre. En Wang li va explicar que moltes famílies abandonaven les seves filles perquè no podien treballar com els homes i a més a més quan aquestes es volien casar, la família havia de pagar un diners a la família del nuvi. Llavors hi havia un munt d’orfenats que estaven plens de nenes abandonades. Aquest fet va entristir molt a l’Olga. No podia entendre com uns pares podien abandonar la seva filla en qualsevol lloc.

Finalment va arribar el dia de l’acomiadament. En Wang li va fer prometre a l’Olga que l’estiu vinent havia d’anar a la Xina a visitar-lo i així coneixeria a tota la seva família.

Van passar uns quants mesos l’Olga no es podia treure del cap el que li havien explicat sobre les nenes xineses. Desprès de pensar-s’ho molt, un dia va decidir parlar amb els sues pares. Ella no tenia cap germana ( la seva mare no podia tenir més fills) i pensava que seria una bona idea poder adoptar una nena xinesa.

Els seus pares li van explicar que s’ho havien de pensar molt. Es necessitava fer un munt de papers i no sempre sortia bé. Finalment els pares, desprès de molt rumiar, van decidir de fer-ho. L’Olga es va posar molt contenta.

Van fer la demanda de l’adopció. Al cap d’uns mesos, va arribar una resposta. Podrien adoptar una nena xinesa. No sabien encara quina edat tindria, ni com seria. A l’oficina d’adopcions els van informar que aviat rebrien una fotografia de la nena i llavors haurien de viatjar a la Xina per anar-la a recollir. Haurien de passar un temps allà, per poder-la conèixer i que la nena s’acostumés a veure’ls.

Efectivament, al cap d’un temps va arribar una fotografia. Era una nena molt bonica. Tenia un ulls grossos i negres i era molt morena. Aparentment tindria uns tres anys. Anava vestida amb una samarreta i uns pantalons de color blanc. L’Olga la va trobar preciosa. Aviat tindria una germaneta amb qui compartir totes les seves coses, inclòs la seva habitació. Entre tots havien decidit que, encara que la casa era molt gran, la nena dormiria amb ella; així no es trobaria tan sola. També, l’Olga va escriure a Wang Li donant-li la noticia. La ciutat on ell vivia, era molt a prop del poble on hi havia l’orfenat i per tant podien estar-se a casa seva, mentre s’acabaven els tràmits de l’adopció.

Finalment va arribar el gran dia. Primerament havien de tornar a anar fins a Barcelona, a l’aeroport del Prat. El viatge fins a la Xina era molt llarg. Havien de canviar d’avió tres vegades i passarien moltes hores volant. No hi arribarien fins al dia següent. En Wang Li els esperaria a l’aeroport de Pequín (que era la ciutat on ell vivia ).

A l’Olga, aquell viatge se li feia molt llarg. Estava molt nerviosa i impacient per arribar. No podia ni tan sols dormir, pensant en tantes coses que faria a la Xina.

Aviat, una hostessa de l’avió va anunciar l’arribada a la ciutat de Pequín. L’Olga va mirar per la finestra i va veure una ciutat enorme, on els sostres dels edificis, tenien una forma molt diferent als que ella havia vist. L’avió va tocar terra i allà a la sala d’espera, aviat va veure al Wang Li juntament amb els seus pares que els estaven esperant. Es van fer una forta abraçada i van dirigir-se cap a casa seva. Estaven molt cansats del viatge. Havien de descansar una estona perquè l’endemà havien d’anar a conèixer la seva germana.

Al matí, quan tothom es va aixecar, van agafar el cotxe de la família i van anar fins el poble on hi havia la Mercè (nom que havien decidit posar-li a la nena, ja que el seu era molt difícil de pronunciar). L’Olga estava emocionada. A l’arribar, ja els estava esperant una persona de l’oficina d’adopcions xinesa. Era molt amable i parlava un castellà bastant entenedor. Portava una nena a coll. Encara era més bonica que a la fotografia. Els hi van explicar que tenia tres anys i mig.

Van passar tot el dia amb ella. Al començament no hi volia anar, però aviat la van fer jugar i tenien la gran sort de tenir en Wang, ja que ell anava traduint tot allò que la nena anava dient.

Van passar molt dies i van visitar moltes coses de la ciutat. L’Olga va poder veure les costums i tradicions d’aquell país. Finalment va arribar el dia que havien de tornar cap a casa. La Mercè ja els coneixia prou i podien emportar-se-la. Van acomiadar-se del Wang i la seva família, fent-li prometre que quan tornessin a actuar a Barcelona l'any següent passarien uns dies a la masia.

El viatge de tornada se li va fer més curt. Tots estaven molt contents i feliços.

Quan van arribar al poble tothom els estava esperant. Tots volien conèixer la germaneta de l’Olga.

Al cap d’uns quants dies van fer una gran festa a casa per donar la benvinguda a la Mercè. Hi va anar tota la família i els amics.

I tot això es tant veritat com que aquest conte s’ha acabat.