na vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d'una dura jornada de feina. En creuar un pont que travessava un riu li caigué la destral a l'aigua.

L'home es va lamentar tristament:

- Oh! I com m'ho faré per guanyar-me el pa jo ara, sense destral?

Però tot de cop, d'entre les aigues - oh! sorpresa! - en va sorgir una bella ninfa i li va dir:

- Espera, bon home, que jo et tornaré la destral.

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res en tornà a sortir amb una destral d'or massís a les mans.

- Que potser és aquesta la teva destral? - Va preguntar la nimfa.

- No, no és aquesta, la meva destral no és daurada - va contestar el llenyataire.

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata.

- I aquesta? Que potser és aquesta la teva destral? - va tornar a preguntar la nimfa.

- No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d'or ni de plata - va respondre l'entristit llenyataire.

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir duia a les mans una destral d'acer.

- Oh! gràcies! gràcies! aquesta sí que es la meva!

- Però com que ets tan honrat jo et regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l'honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.