La princesa Xènia i l'ogre

Autor/a: Jordi Carmona Dolcet

i havia una vegada,una petita princesa anomenada Xènia,que vivia en un petit país que
estava sempre intimidat per un terrible ogre,que tenia espantada a tota la població,i sobretot als nens i nenes petits,doncs de tant en tant se’n volia cruspir algun,però la princesa Xènia el tenia atemorit,doncs sempre li preparava trampes per allunyarlo del seu país.

Un dia,l’ogre va segrestar la princesa,i se la va emportar al castell on vivia i la va tancar a la torre més alta d’aquell castell,que no tenia finestres,perque així la princesa,encara que cridès,ningú la pogués sentir.
Però al cap de molt poc temps,com que al seu país tothom estimava molt a la princesa,la van trobar a faltar i van decidir anarla a buscar,doncs ja sabien que era l’ogre el que l’havia segrestada.
Com que no sabien com fer-ho per derrotar al monstre,van acudir al país veí,per demanar ajuda al príncep Eric,que era molt guapo i valent,i que es volia casar amb la princesa quan fossin més grans.
El príncep,desenvaïnant la seva espasa,va pujar al seu cavall blanc i ràpidament va galopar fins al castell de l’ogre per rescatar la seva estimada.
El malvat ogre en sentir les petjades del cavall va agafar la seva llança i va anar a esperar al príncep Eric a la porta del seu castell,però el príncep,va anar per la part de darrera del castell i va trepar a la torre més alta,va saltar a dins i va començar a fer un forat per poguer rescatar a la princesa,que en veure’l va sentir una enorme alegria i va saber,que aquell sí que era el príncep blau que totes les princeses sempre esperen.
Quan l’Eric per fí,ja va rescatar a la princesa,va prepararli una trampa al monstre,que encara l’estava esperant a l’entrada del castell.Va dirigirse a la porta principal del castell i amb l’ajuda de la princesa van fer un forat molt fons darrera la porta i el van tapar amb una catifa,aleshores van cridar a l’ogre perque els vingués a atrapar,i quan l’ogre va obrir la porta i va intentar capturarlos,va caure pel forat i la catifa el va tapar per complert.
Haurieu d’haver sentit els crits que feia l’ogre,doncs tenia molta por i sabia que si el príncep i la princesa no l’ajudaven a surtir d’aquell forat tant gros,es quedaria allà baix per sempre més i acabaria morint de gana i de por.Però com que la princesa i el príncep tenien un gran cor i no volien fer mal a ningú,van decidir treure al monstre del forat,però amb la condició que no tornès a espantar a ningú del país de la princesa ni intentés cruspirse a cap més nen.
El monstre els hi va prometre que no tornaria mai més a molestar cap persona del país de la princesa Xènia,i en mostra d’agraïment perque l’havien tret del forat,els ajudaria amb les feines més dures i els defensaria d’altres perills.
Els dos joves prínceps,van tornar cap al país de la princesa i van fer una gran festassa amb menjar i música per tots els habitants,que van rebre molt contents a la seva estimada princesa.
I tararit,tararat,aquest conte,ja s’ha acabat.
Espero que us hagi agradat molt.

3.037 lectures

Administració