Llibert, el follet viatger

maginem que vivim en una ciutat, on pots triar la casa on viure a cada
moment de la teva vida, segons els colors, els materials, o les idees que escollíssim en aquell moment.

Una ciutat on totes les cases fossin diferents. Així doncs, seria
temps de començar aquest camí , que em portaria a la ciutat dels meus somnis..... va dir en Llibert, que era un follet molt divertit i entremaliat que, gairebé sempre, viatjava en patinet.

Així doncs i sense pensar-ho ni un instant , en Llibert va agafar el seu sarró i va començar el seu viatge, tot pensant , per quin camí començaria primer.
De sobte, quan encara estava rumiant per la carretera on anar, es va trobar una capsa de cartró, trencada, que estava plorant, i en Llibert tot preocupat li diu : per què plores capsa? Que hi fas aquí tota sola?. La capseta tota tremolosa i espantada, s’amagava darrera un arbre i amb veu molt baixeta li explica a nen Llibert que uns nens l’han deixada sola quan ja no la necessitaven i que no l’havien tornat a casa.

Molt bé, va dir en Llibert, no vull que ploris mes, jo et portaré a la teva casa. Tu saps on es ? li va dir la capseta molt contenta i feliç. Doncs mira, li diu en Llibert tot ufanós : ara mateix estava a punt de començar un viatge, quan te trobat a tu, i per tant, a la ciutat on jo vaig la primera casa que em de visitar es casa teva, o sigui la casa de color blau, on hi viuen totes les capses i capsetes com tu, que son de cartró i paper.

En Llibert va agafar la capseta i se la va posar dins el sarró, després tot donant una empenta al seu patinet, se’n va anar a complir la seva feina.

No va haver d’anar gaire lluny en Llibert, doncs a totes les ciutats hi han unes casetes de color blau on hi em de posar tots aquells papers que ja els hem fet servir, i així, si tots els nens i nenes ho fan sempre, podrem tornar a fer servir molts mes fulls de paper.
Quan en Llibert va arribar davant el contenidor blau, doncs es així com es diu la casa on vivia la capseta, la va agafar del seu sarró i acomiadant-se d’ella, la va deixar a dins.
En Llibert es va sentir satisfet de la feina ben feta, i sense parar ni un moment, va continuar aquell llarg viatge amb el seu inseparable patinet.-