L'Oriol i l'espasa màgica

a molt i molt de temps, a la ciutat de Barcelona hi havia un nen que tenia poders màgics, gràcies a una espasa meravellosa, que ni punxava ni tallava, però tant sols ensenyarla feia que la persona que la contemplava quedès aturada i fos incapaç de fer cap malifeta.

El nostre heroi en qüestió,és un noi una mica entremaliat que és diu Oriol, però que té un gran cor i sempre està disposat a ajudar els demés.
L’Oriol,quan es lleva cada matí, ja està pensant en espases, pirates, lluïtes ferotges i altres barbaritats per un nen de la seva edat, però, el que el fa diferent, és que totes les coses que passen pel seu caparró, són per a fer un món més just i que els més dèbils sempre tinguin una oportunitat.
Un matí, quan el seu pare el portava cap a l’escola, van trobar un tros de fusta al terra que semblava una espasa i davant la falera de l’Oriol per aquesta, la van agafar i se la van emportar amb ells, sense donar-li més importància. El pare va convèncer l’Oriol perque guardés l’espasa a la seva motxilla i si volia conservarla no la fes servir a l’escola, i a la tarda quan l’anès a recollir, anirien al parc a jugar a pirates tots dos i aleshores podria fer servir aquell tros de fusta que havien recollit tot sortint de casa.
Va arribar l’hora del pati a l’escola de l’Oriol, i com us podeu imaginar, el nostre petit amic no va poder aguantar la temptació de treure aquell tros de fusta de la seva motxilla i junt amb el seu entrepà enfilarse cap al pati amb la resta de companys.Un cop acabat el seu esforzar es va reunir amb els seus amiguets i els hi va explicar que aquell tros de fusta era una espasa màgica per defensar a tothom que ho necessitès. La rialla dels companys de l’Oriol va ser grossa i atronadora quan van sentir les explicacions del nostre menut heroi, però ell estava plenament convençut de que aquell tros de fusta era màgic, i ja arribaria l’hora de demostrar-ho.
Aquella mateixa tarda, puntualment a les cinc, el pare de l’Oriol el va recollir a l’escola i com li havia promés van dirigirse al parc a jugar a pirates amb la troballa del matí. ------Vinga capità Hook,- cridava l’Oriol al seu pare, a veure si m’atrapes, i el pare el perseguia fins atraparlo i reien plegats mentre jugaven. Quan van arribar a casa ja era l’hora de passar per la dutxa i prepararse per sopar i després de moltes lluïtes es va acabar la dutxa i el sopar amb l’espasa al costat de l’Oriol, i amb aquella falera de tenirla sempre amb ell per si algú necesitava de la seva ajuda.
Ja feia una estona que l’Oriol dormia, i mentre el pare preparava el sopar per ell i la mare no parava de rumiar amb el deliri que havia agafat el seu fill amb aquell tros de fusta, que com no, estava al costat del coixí del menut.
Quan va arribar la mare, el pare li va comentar tota la història de l’espasa màgica i la falera que el nen hi tenia, però la cosa va quedar com a una simple anécdota infantil.
L’endemà, com no, el pare, l’Oriol i la espasa cap a l’escola, i així, un dia rera un altre, fins que un bon dia a l’hora de l’esbarjo, el Miquel no parava de molestar a la Marta, i l’Oriol tot decidit va desenfundar l’espasa i assenyalant al Miquel amb ella, li va dir: no molestis més a la meva amiga o quedaràs aturat per la meva espasa màgica,i de sobte, el Miquel es va quedar inmóbil, sense poder parlar ni bellugarse, davant la sorpresa de tots els seus companys. Veieu com la meva espasa és màgica, va dir l’Oriol tot orgullós, i va tornar a assenyalar al Miquel, que automàticament va continuar jugant i movent-se com per art de màgia.
Al tornar a la classe, els nens li ho van explicar a la senyoreta, però ella va pensar que era cosa de nens i no liva donar més importància.
Quan el seu pare el va recollir per la tarda, l’Oriol li va explicar el que havia succeït aquell matí a l’hora del pati, i el seu pare el va creure i va voler anar a practicar aquells poders que l’espasa li concedien al seu fill, i van anar a fer una volta per posarlos en pràctica. I vet aquí, que tota la tarda l’Oriol i la seva espasa màgica van aturar una pila de lladres, i de gent que actuava de mala manera, i el menut es va convertir en l’heroi del barri, gràcies a la seva imaginació i el seu somni de tenir una espasa màgica.
Que bonic seria si els grans també poguèssim tenir una espasa així, per fer el bé sense ferir a ningú i somiar que el món no patís guerres ni injustícies.