i havia una vegada una princesa que, jugant en el jardí, deixà caure al pou la seva pilota d'or. De sobte, va sortir de l'aigua una horrible granota que va dir:

-No ploris, princesa. Si promets asseure'm a la teva taula, donar-me de menjar en el teu plat d'or i dormir-me en el teu llit, et tornaré la teva bonica joguina.

La princesa ho va prometre i a l'instant la granota va sortir del pou amb la pilota d'or en la boca. La princesa li va treure la pilota i es va posar a córrer cap a casa seva, oblidant la seva promesa. Aquella mateixa nit el rei celebrava una festa en honor d'uns invitats.

Quan el banquet semblava més alegre, es van sentir uns cops i una estranya veu va raucar:

-Princesa, has donat la teva paraula i ara has de complaure els desitjos de la teva granota. La princesa aterrida, va demanar ajuda al seu pare, però el rei va dir greument:

-La paraula reial ha de ser mantinguda. Si has fet una promesa, respecta-la! I la pobreta no va tindre mes remei que asseure
a la granota en els seus genolls i menjar amb ella del plat d'or davant de tots. Li feia tant de fàstic que va perdre la gana.

Quan la granota va haver menjat fins a saciar-se, va raucar:

-Tinc son, Porta'm a el teu llit!.

La princesa va fugir a la seva habitació desitjant donar a la granota amb la porta en els nassos. Però aquesta es va colar entre els llençols. La princesa, a punt de desmaiar-se, va agafar a l'horrible criatura amb la punta dels dits i la va llançar fortament al terra. I llavors, meravella, un bell príncep va aparéixer sobtadament.

-Estava sota l'encantament d'una bruixa malvada -va dir-.
Només podia alliberar-me la jove que complís els meus desitjos. T'agraeixo de tot cor que hagis trencat l'encantament.

En el cel les estreles ja havien perdut el seu brillantor quan la princesa va escoltar el final de la història del Príncep Granota.
Estava clarejant, quan es va sentir arribar una carrossa.

-Aquí està Enric, el meu fidel servent! -va cridar el príncep-. Ens conduirà al meu palau i allí ens casarem.

La princesa i son pare van consentir, però a penes la carrossa va haver partit, es va sentir un cruixit.

- Enric, s'ha trencat una roda! -va cridar el príncep.

Però el fidel servent va respondre:

Ha estat un cruxit d'alegria,senyor meu. Quan per màgia vau ser embruixat, llaços d'or el meu cor van lligar.Ara que sou aquí, s'han trencat.

I abans que arribés la carrossa a palau, tots els llaços que cenyien el cor del fidel Enric es van despender per la felicitat de la tornada del seu senyor.