El Petit Príncep

ra fa sis anys ,vaig tenir una pana al desert del Sàhara .

Alguna cosa s’havia espatllat en el motor del meu avió. Com no hi havia ningú que em pogués ajudar , vaig començar a fer la reparació.
Era qüestió de vida o de mort ja que l’aigua no em duraria mes de vuit dies. Imagineu doncs, la meva sorpresa quan, de bon matí, una veueta tota curiosa em despertava dient:

- Si et plau ..., dibuixa ‘m un xai!
- Eh?
- Si et plau ..., dibuixa’m un xai!
- ............
- No aquest esta malalt !
- ............
- Que no ho veus? ... Això no és un xai es un marrà. Porta banyes.
- ............
- Aquest és massa vell . Vull un xai que visqui molts anys.

Llavors se’m va acabar la paciència i li vaig dibuixar una caixa.

- Aquesta és la caixa . El xai que tu demanes es a dins
- Això es el que jo volia! ¿Què et sembla que li cal molta herba, a aquest xai?
- .............................................

El cinquè dia , com si fos el resultat d'un problema em va demanar:

- Un xai, si es menja els arbustos, també es menja les flors?
- Un xai es menja tot el que troba .
- Les flors que tenen punxes també ?
- Si les flors que tenen punxes també .
- De que serveixen doncs, les punxes ?
- Jo no ho sabia i estava massa atrafegat volent desfer un cargol del motor que estava massa fort .
- De què serveixen doncs, las punxes ?

El petit príncep no renunciava mai a una pregunta, el cargol em mantenia enfadat i vaig respondre de qualsevol manera.

- Les punxes no serveixen de res. És dolenteria de les flors i res més .
- Oh! No et crec pas! Les flors són febles i es defensen com poden. I amb les seves punxes es creuen terribles ...

No vaig contestar res i va continuar ...

- I a tu, et sembla que les flors ...?
- No, home,no! No em sembla res a mi! He contestat al primer que se m’ha acudit! Jo em preocupo de coses serioses.
- Coses serioses!
- Tu parles com la gent gran!
- Tot ho confons..., tot ho barreges!
- Sé d'un planeta habitat per un senyor vermell com un tomàquet. Mai no ha olorat una flor. Mai no ha contemplat un estel. Mai no ha estimat ningú. No ha fet altre coses que sumes i repeteix tot el dia “ sóc un home seriós jo”, “ sóc un home seriós jo”. Però es pas un home es un bolet
- Un què?
- Un bolet
- Fa milions d’anys que les flors fabriquen punxes. Fa milions d’anys que els xais es mengen les flors.I no és seriós voler comprendre perquè fabriquen punxes si no els serveixen de res?
- I si jo conec una flor, única al món, que només es troba al meu planeta, i que un xai se la pot menjar d’una mossegada. No n'és d’important això?

El petit príncep estava trist i plorós. Calia consolar-lo.

El vaig prendre en braços, el vaig bressolar i li vaig dir: 'La flor que tu estimes no està pas en perill ... li dibuixaré un morrió al teu xai i una cuirassa a la teva flor'.

No sabia massa el que havia de dir.