L'àliga, el cargol i el corb

n cargol llaurava
un dia al matí.
L'àliga el caçava
volent-se'l cruspir.

La closca és molt dura:
no la pot trecar;
l'àliga s'apura
i ja el vol deixar.

Un corb se n'adona,
diu-li en to festiu:
- No sou prou fellona,
traça no en teniu.

Com no us costa gaire,
voleu cel amunt,
i de ben enlaire
tireu-lo damunt

de la dura roca.-
L'àliga així ho fa,
i com una coca
el cargol quedà.