Les dues gosses

ra una gossa rodaire
sense casa, ni aixopluc,
que en buscava neguitosa
per poder-hi donar a llum.

Visità una coneguda
i va dir-li amb son lladruc:
- Recull-me, bona companya,
en ton jaç de sec pallús;
tinc por de morir glaçada
amb mos fills que no han nascut.-

L'altra gossa compassiva
i amorosa la recull
i li diu: - En ma caseta
solament tenir-te puc
fins que estiguis reforçada
i tos fills hagins crescut -

Al cap d'un temps ja corrien
els cadells grandets, mosuts;
llavors la gossa mestressa
diu a l'altre sense embulls:

-Amiga, ja ha arribat l'hora
que busquis nou aixopluc;
ja veus que t'he protegida
potser més del que he pogut,
els teus fills ja corren força,
albergar-te més no puc.-

I l'altra malagraïda
li respon amb to sorrut:
- Com que jo sóc la més forta,
companya, marxar no vull.-
i encara engegà per paga
una rècula d'insults.

Així la pobra gosseta
el seu jaç hagué perdut,
com passa als homes que es fien
dels dolents i malastrucs.