La Rata i l'Ermità

n una terra es va esdevenir que un milà portava una rata, i un ermità va pregar a Déu que aquella rata caigués a la seva falda.

Per les oracions del sant home, Déu va fer caura aquella rata a la falda de l'ermità, el qual va pregar a Déu que en fes una bella donzella.
Déu va oïr els precs de l'ermità, i va fer de la rata una donzella.
- Bella filla, va dir l'ermità; vós voleu el sol per marit?
- Senyor, no, va dir ella; perquè al sol li prenen els núvols la claredat.
I l'ermità li va demanar si volia per marit a la lluna, i ella va dir que la lluna no tenia la claror per si mateixa, sinó la tenia pel sol.
- Bella filla, va dir l'ermità; voleu vós per marit el núvol?
Va respondre que no, perquè el vent menava els núvols allà on volia.
La donzella no va voler el vent per marti, perquè les muntanyes li impedien el moviment; ni va voler les muntanyes, perquè els rats la les foradaven.
A la fi la donzella va pregar a l'ermità que pregués a Déu que la tornés rata, així com era abans, i que li donés per marit un bell rat.