La por d'en Sergi

nava a ser i era... fa molt de temps, una xicoteta aldea anomenada Cabarues, al costat del bosc de Robin Hood. Allà vivia un xiquet de sis anys anomenat Sergi; alt per a la seua edat, ni gros ni prim, de cabell bru. Aquest xiquet temia per la foscor, dormia amb el seus pares perquè deia que veia donyets darrere de la porta... veia llops a l’armari, monstres baix del llit i altres fenòmens estranys.

El seus pares van pensar en portar-lo al bosc per a llevar-li la por, però es va perdre.

Cansat de buscar alguna eixida, se li va aparèixer un llop, gran i pelut com el de “Caputxeta Roja”. Aquest li va ensenyar les dents de llargs ullals i ell, sense esglaiar-se, va agafar una branca caiguda, la va llançar i va cridar:

-Agafa’l! –el llop se’n va anar corrents a pel pal.

Es va posar a caminar i es va trobar amb una llebre blanca i menuda que passava per allà i aquesta el va saludar.

-Hola! Em pots dir per on es va a l’aldea Cabarues? –va dir Sergi un tant sorprès.

-No! Però, la tortuga voladora, sí –digué aquesta.

-Però si les tortugues no volen! –contestà.

-Com que no?.–se sorprengué la llebre

Aquest no digué res més i se n’anà no molt convençut.

-Tortugaaaa!!!-va cridar.

-Què vols? – digué la tortuga, que era grosseta.

-Em pots dir el camí a l’aldea Cabarues? És que m’he perdut i no sé tornar. -respongué.

-Segueix aqueixa fava regrosseta i xicoteta que passa per allà, que també va a l’aldea a veure a la seva mare, que viu en un hort proper.

-Tu deus de ser Sergi... Tens por a l’obscuritat?.-va dir la mare de la fava.

-Com ho saps? –va contestar.

-Mira Sergi, aquest donyet màgic et protegirà dels monstres, agafa’l. Dorm amb ell i no et passarà res.

Quan va arribar a sa casa, va agafar una poma, però quan va anar a mossegar-la un cuc li va dir:

-No em menges, per favor!

-Mare! Hi ha cucs a la poma!.–va dir tot tirant la poma a la taula.

-No hi ha! les pomes són fresques. –afirmà el donyet.

Sergi va mirar la poma i ja no hi havia cap cuca, potser perquè el donyet n’havia fet alguna de les seues, per tal d’ajudar a què perdera la por.

-Sergi, vine a dormir amb nosaltres. –va dir sa mare.

-No!, me’n vaig a la meua habitació.

Es va dormir amb el donyet i no va tindre por mai més.

I conte contat... per un forat s’ha escapat.