La casa encantada

i havia una vegada una casa encantada on hi vivien unes mòmies monstruoses i també uns fantasmes.

Un senyor una mica despistat que anava a casa seva va entrar a la casa encantada per equivocació. Es va topar amb una mòmia que l’intentava espantar.

Aquest li va dir: -¡Hola!, m’agraden els mitjons que portes per tot el cos. De sobte la mòmia li va contestar que no eren mitjons sinó que eren benes.

Llavors el senyor es va adonar que aquella casa no era la seva, es va espantar i va fugir corrents. Al dia següent la mòmia li va demanar al seu amic el fantasma que si podia venir a casa seva a les quatre de la tarda per preparar la festa de Halloween. Al vespre es reunirien tota una colla d’amics de fa milers d’anys.

Tots els fantasmes dels Castells dels voltants es trobarien a mitjanit a la casa encantada per portar a terme la celebració que des de feia molts segles es celebrava. Era una festa especial perquè les disfresses no eren de mentida sinó que els personatges eren reals. Vampirs, fantasmes, ratpenats, esquelets, mòmies etc, es van donar cita a la casa encantada.

Quan es van saludar tots van començar la desfilada pels carrers de la ciutat esperant espantar tothom.

La sorpresa la van tenir quan van veure el carrer ple de nens disfressats i imitant-los. Tenien un problema, ja no feien por perquè la gent es pensava que anaven disfressats de Halloween.

Havien de pensar alguna cosa diferent per poder gaudir un altre cop d’aquella nit terrorífica. La mòmia deia que cadascú fes el que sabia fer millor per espantar la gent o sigui, el vampir que els hi xuclés una mica de sang per espantar-los, el fantasma que fes soroll amb les seves cadenes, la mòmia que es treies les benes i veiessin que era real… Estaven tant emocionats que gaire bé sempre s’oblidaven d’ algú. -A què no sabeu de qui s’havien oblidat?,- doncs de l’esquelet!!!

Van sentir que algú plorava i van mirar a banda i banda fins que el van descobrir i li van demanar perdó. Van fer el que va dir la mòmia, però no va servir de res. La gent continuava sense espantar-se. Van haver de tornar a pensar unes altres solucions. El vampir va fer la seva proposta però tampoc va servir de res. Cap idea de les que havien anat donant van funcionar. Tots estaven molt tristos i es van refugiar a la casa encantada.

Els nens van notar la diferència i notaven que faltava alguna cosa especial. Van decidir anar a investigar que és el que trobaven a faltar. Al passar pel costat de la casa encantada van escoltar algú que plorava.

Era el fantasma. Els nens li van preguntar perquè plorava i ell els hi va explicar. Després de molt rumiar van arribar a un acord amb el fantasma. Quan va arribar la nit el fantasma va buscar una excusa per fer sortir fora els seus amics i intentar divertir-se com ho havien fet anys enrere. Els seus amics no volien acompanyar-lo perquè estaven deprimits.

Finalment tots van sortir al carrer. Van veure un nen i van passar d’ell. El fantasma els hi va dir que havien d’espantar-lo. Tant va insistir que ho van fer pensant que no funcionaria. Van tenir una sorpresa.

El nen va sortir corrent, cames ajudeu-me. Els seus ànims van començar a canviar. Pensant que potser havia estat la sort, ho van tornar a provar amb una dona. Aquesta va sortir espantada cap a casa seva i va tancar totes les portes i finestres.

Ara tornaven a passar-ho bé, no s’ho podien creure. Estaven entusiasmats. Van passar tota la nit espantant la gent i van quedar molt cansats. Quan van tornar a la casa encantada i es van adormir, el fantasma va sortir a agrair als nens el que havien fet per aconseguir que els seus amics tornessin a tenir un altre cop confiança en si mateixos.