La granota somiadora

i havia una vegada un ànec que volia viatjar a la lluna però no podia perquè era molt lluny.Un dia la família de la ganota estaven menjant mosques a l'as.

- Mmm...Com n'estan de bones aquestes mosques!!! -deia la granota - Saps què, mare? m'emportaré aquestes mosques a la lluna i m'alimentaran.

Però la seva mare no hi estava de acord

- Que dius tu ara!! no tornis a dir ximpleries!!! No veus que a la lluna no s'hi pot viatjar.
-No mare no es cap ximpleria. Penso anar-hi i ho fare demà al matí -deia la granota molt decidida - en la discussió hi va intervenir també el pare que estava, com no, de part de la mare.

-Je!...no te n'aniras pas tu a la lluna! a més no podras fer-ho, ni tansols podras tocar-la amb les puntetes dels ditets, AIXI QUE ARA PUJA A LA TEVA HABITACIO I NO TORNIS A TREURE AQUEST TEMA!!!

-O i tant que m'envaig i corrents no us soporto!!!.

Així va ser com va acabar la discussió i se'n va anar. Per la nit la granota se'n va anar a dormir. I tota la seva familia també dormia, fins que va passar una cosa magnifica

-mmmm que passa...? - somiava la granota - OH! NO M'HO PUC CREURE!!! ESTIC A LA LLUNA!!! així que les granotes podien viatjar a la lluna!!.

L'endemà al matí la granota es va aixecar molt emocionada.

-HE ANAT A LA LLUNA HE VIATJAT!!! -cridava emocionada

- Si es clar!!! no hi tornis!.-deia la mare enfadada.

- SI SI HI HE ANAT!!!.

- NO ET CREIEM!!! CALLA JA.- deia el pare molt enfadat.

- És igual el que em digeu jo em crec el que veig. Vosaltres no podeu impedir-me somiar i viatjar a la lluna

Bones paraules la de la granota!! ben fet!!! Així va acabar la història de la granota somiadora i així cada nit podia viatjar a la lluna.