La Gina i la Granota

questa és la història d’una nena anomenada Gina, li agradava molt el color verd i el conte de la caputxeta vermella. Cada nit, la seva tieta, li explicava el conte i no es cansava mai d’escoltar-lo. Un bon dia la tieta li va fer una capa de color verd, com el de la caputxeta vermella. I tan feliç estava, que mai se la va treure.

Els nens, de la seva edat, se la quedaven mirant perquè anava molt bonica.
Un dia se’n va anar a fer un passeig, amb la seva capa, i va anar a la muntanya. Allà hi havia moltes coses de color verd. Va anar passejant, va fer tombarelles sobre l’herba, es va aixecar i continuà caminant.
Més endavant és va trobar una bassa amb una granota, aquesta tenia poders màgics però la Gina no ho sabia. Ella s’atura i agafa la granota i li diguè:
- Hola granoteta!! M’agradaria ser com tu!! Tota verda i sense cap preocupació.
Va estar molta estona jugant amb la granota, finalment la va agafar i la va ficar en un pot de vidre, que portava, l’ompli d’aigua i se l’endur cap a casa.
A l’arribar a casa, li va dir a la tieta:
- Tieta, me la puc quedar?, és qie està allà a la muntanya sola i trista.
- D’acord, però recorda que els animals s’han de cuidar molt.
Van anar a comprar una peixera, per la granota i la van ficar a l’habitació de la Gina.
Quan ja ho tenien tot arreglat, va anar corrent a trucar el seu millor amic, en Josep, era un nen que li agradaven molts els animals.
- Josep!!, vine a casa meva, que et vull ensenyar una cosa.
- D’acord!! Ja vinc, Gina.
Mentrés venia el josep, la Gina feia els deures de l’escola.
Riiiiiiiiiiiiiiiing.
- Ja hi vaig jo, tieta, que és el Josep.
- Hola Gina, que em vols ensenyar?
- Anem a berenar i desprès t’ho ensenyarè.
Van berenar i a l’acabar van anar a l’habitació.
- Mira el que vaig agafar de la muntanya, és una granota.
- Oh!! Què maca és aquesta granota! –va dir el Josep.
- Fins ara es porta molt bè i puc fer-li caricies.
Van estar molta estona parlant de la granota. Fins que la mare de’n josep el va vindrè a recollir.
- Demà tornarè a vindre, Gina.
- Fins demà, Josep.
La Gina va anar a dormir, es ficar el pijama, li dona un petó de bona nit a la granota i es fica el llit.
A l’aixecar-se al dia següent, es trobar extranya i es mirar en el mirall, va veure que s’havia convertit en una granota. Es va alegrar perquè era tota verda, però era una granota que podia parlar tant amb les persones com amb la seva granota. Se’n va anar a esmorzart i la seva tieta es va asustar molt.
- Bon dia, tieta!
- Gina, que t’ha passat? No deus ser la granota?
- No tieta sóc la Gina. Ahir a la nit vaig fer un petò a la granota i avui m’he aixecat així, però estic contenta de ser una granota perquè sóc verda.
- Però no veus que no podràs anar a cap lloc així, que t’hauràs de quedar tots els dies a casa- Diguè la tieta.
Va arribar el Josep. La tieta el va anar a obrir la porta, i li va explicar el que li havia passat a la Gina. Va pujar a la seva habitació i en Josep es va quedar molt sorprés.
- Josep, m’has d’ajudar!! He estat pensant el que m’ha dit la tieta i jo no vull ser una granota, estic enganxifosa i solament puc menjar mosques. M´ha dit la tieta que no puc sortir de casa així.
- Jo no ser com ajudar-te, gina, potser aquesta granota té poders màgics i si li dius et tornarà humana.
En Josep se’n va anar cap a casa perquè s’estava fent fosc.
La Gina li va fer cas, abans d’anar-se’n a dormir, li va dir a la granota que no volia ser com ella i li va fer un petò.
La granota li diguè:
- Gina, primer de tot no et puc convertit-te com ere’ts, fins que no etdonis comte de que no pots ser una cosa que no ets. Segona, vaig fer un encanteri per fer-te una granota i l’afecte s’anira dins de dos dies. I ademes no em vas dir en la bassa que volies ser una granota?
- Si, però ara no puc sortir de casa per anar a jugar amb els meus amics.
Van passar dos dies i la Gina es torna a convertir en la nena de sempre, va estar molt contenta. El que va fer es agafar la granota, la porta en la bassa on vivia perquè va entendre que podia ser com ella i estaria mès bé en la bassa.
Una vegada deixada la granota i es va despedir d’ella, va anar-se’n corrent a casa del Josep, es van fer una forta abraçada i van anar a jugar.
La Gina va apendre la lliçó de que no pot ser una cosa que no es.
Vet aquí un gos i vet aquí un gat aquesta història s’acabat.