En Tanadeu i el ramader

i havia una vegada un ramader anomenat Pinxo. Vivia a la muntanya amb la seva família i el seu ramat. Els dimecres carregava el seu carro de llana extreta de les ovelles, i baixava al poble on la venia al mercat setmanal. En Pinxo era un home fort, humil i alegre, sempre tenia un somriure a la boca i una paraula agradable per a dir. Un dia camí del mercat es va trobar que, a la petita cabana de fusta hi havia llum. Va quedar estranyat ja que feia prop d'un any que ningú voltava per allà. Tornant del mercat, es va quedar sorprès en veure al vell Tanadeu conreant la terra. Quant va passar pel seu costat el va saludar, tot i saber, que el vell no aixecaria el cap del terra, com era habitual en ell. Era un vell esquerp i mai s'havia relacionat amb la gent dels voltants.

- Bon dia!! home de bé.

Va saludar en Pinxo amb un somriure. Tot arribar a casa seva li va comentar a la seva dona. Aquesta amb un gest de sorpresa va afegir:

- En Tanadeu a tornat? havia sentit que estava a la ciutat ben casat!!
- Doncs sembla que ve per quedar-s'hi una bona temporada. va afegir en Pinxo.

Va passar el temps i cada dimecres en Pinxo passava pel costat d'en Tanadeu amb el seu millor somriure; -Bon dia!! home de bé. Cap resposta, però en tornar del mercat sempre es trobava una bossa en mig del camí; un dia amb patates, un altre amb pebrots, altre amb carbassons........i en Pinxo pensava; Es ben estrany aquest vell!!

Un dia en Tanadeu no hi era conreant la terra com de costum. En Pinxo es va estranyar, però va pensar que potser havia anat a comprar al mercat. Va passar un mes i cap rastre d'en Tanadeu. En Pinxo, tot i que trobava a faltar al vell treballant la terra com si d'un jove es tractés, no li va donar importància, potser si que estava ben casat a la ciutat i havia tornat amb la seva familia.

Tot just al mes i dos dies, en Pinxo passant per davant de cal Tanadeu va trobar una inscripció a peu de camí que deia amb lletres llampants; -Bon dia!! home de bé. En Pinxo va quedar bocabadat i quant es disposava a seguir camí, va sortir un home de dins la casa que el va cridar:

- Hola, eiiii no marxiiiiiiii. Es vostè en Pinxo?
- Si senyor qui el mana?
- Hola sóc el Sr. Roger fa dies que espero que passi per aqui.

Miri el senyor Tanadeu va morir ara fa un mes i vostè és la persona beneficiaria de la seva herència. L'únic desig d'aquest vell sordmut era que li donés a vostè les gràcies i que a la porta de les seves terres quedés per sempre inscrit:

-Bon dia!! home de bé.