Els dos muls

aminaven dos muls: l'un portava civada,
l'altre diner que l'impost va llevar.

De sa càrrega aquest tanmateix es cofà;
no voldria per res que li fos retirada.

Anava amb passa enravenada
i el picarl feia dringar,
quan es presenta l'enemic:
com sols volia fer-se ric,

del tresor tot soldat va a la cavalcadura:

pel fre l'agafa i la detura.
Lluitava el mul, amb prou fatic:

se sent aporrinat, i gemega i sospira.
-És això - va exclamar - ço que m'era promès?
Aquest mul que em segueix, del perill es retira

i, jo que hi caic, hi sóc malmès! -
El mul que amb ell va fer la via

li diu: -Un cparrec alt, amic, no sempre és bo.
No haguessis servit més que un moliner, com jo,

fóra menys greu ta malaltia. -